Depressió

Hi haurà molta gent que no ho pugui entendre però... Veure perdre al Barça m'ha deprimit. Sé el que alguns penseu: "això del futbol és una ximpleria", "posar-se trist per això amb els problemes que hi ha al món", "els jugadors cobren animalades"... Sí, i probablement teniu raó. Però com amb totes aquelles coses en les que la raó no intervé i mana el cor (o allò que li atribuïm al cor), no puc evitar-ho. Em sento fet pols, fotut i amb ganes de què s'acabi el dia. I vull amagar els meus altres problemes sota la mateixa excusa del futbol, a veure si em convenço a mi mateix.