Dies

Hi ha dies en els que tot surt malament. Dies en els que, facis el que facis, la cagues. Dies en els que, al cap i a la fi, el millor que pots fer és quedar-te al llit. Evidentment, això sol passar més a l'hivern, per què qui es capaç d'aguantar tot el dia al llit a l'estiu? N'hi ha, però aquests són els valents, els durs, aquelles persones en les que tots ens volem convertir. Tots desitgem dir algun dia "jo vaig aguantar un dia sencer ficat al llit a l'estiu!" mentre la gent del nostre voltant mira incrèdula.

Retornant al fil principal, si notes que estàs en un d'aquests dies i ja és massa tard per tornar a casa corrent i ficar-te al llit fins l'endemà, has d'anar molt amb compte. La regla d'or és intentar ser invisible. No facis res, no parlis, no et moguis, respira només el necessari, no mengis, no miris a ningú als ulls. Be water, my friend. Si ningú se n'adona que estàs, no podràs fer res malament.

Però Murphy es capritxós. El més probable és que en aquests dies, et parli la noia de la teva vida a la qual no li podràs mirar els ulls ni contestar, la qual cosa l'indicarà que ets, definitivament, estúpid; és probable que hagis de córrer per agafar el tren, però per haver-te estat reservant l'oxigen no hi arribaràs; a més, no hauràs menjat, precisament avui que hi havia alguna cosa decent al menjador. I tot per no haver-te quedat al llit.

Moralitat: mai és suficientment tard per tornar al llit si tens un mal dia. Passaran les mateixes coses si no estàs? Doncs sí, però com a mínim no les sabràs. Ja és alguna cosa.