Ho odio però no puc evitar estimar-ho amb totes les forces. Aquesta sensació, no sé com t'ho fas. Ho aconsegueixes de totes maneres. No vull que m'ho expliquis, perdria la màgia, aquesta màgia que crees amb el teu somriure o quan rius o quan em mires i fas aturar el món. Vull aprendre. Vull paralitzar també el teu món de la mateixa manera que fas tu amb el més mínim gest. Monopolitzes la meva ment, de forma quasi permanent i no tinc suficient valor com per treure't. Ni valor ni ganes.
I desitjo, no pots arribar a saber quant, poder fer-te sentir així.
No hay comentarios:
Publicar un comentario